SUPERHEROI
A tú, pare.
Avui,
tu i jo,
serem
aquelles coses que ens fan por.
Recordarem
què vam ser i ja no som.
Direm
el que hem callat, el que hem temut,
el
que s'ha mort.
Començarem
de nou.
Avui,
tu i jo,
traspassarem
les runes dels records.
Amb
trossos de teulada ens dirigirem al sòl.
Reconstruirem
respostes de per què,
ni
jo sóc les teves projeccions
ni
tu el meu superheroi.
Avui,
tu i jo,
farem
un acte heroic.
Serem
valents com nens el primer dia d'un curs nou.
I
tu seràs, de nou, el pare que m'hi duia orgullós
i
jo el fill que marxava amb un petó.
El
que cantava mil cançons, tancat dins del seu món,
desitjant
que aquella por es cansés i es diluís com un glaçó.
«Cançons,
cançons, cançons»
Comencem
de nou. Aprenguem un altre cop.
Perquè
potser, pare,
aquell
pedestal que et construí,
era
per Déus i no per homes.
I
aquí abaix saps fer tan sols, el mateix que sé fer jo.
Tan
sols saps fer el que pots.
Perquè
potser, pare,
no
cal entendre'ns amb paraules, ni amb idees,
ni
amb visions del món.
Potser
podem entendre'ns, senzillament,
cantant
plegats ben fort un gol.
Plorant
plegats un: «Ho sento, ho vaig fer amb bona intenció»,
un:
«Ni jo era la rancúnia ni tu eres pas l'alcohol»,
un:
«Ni tu eres la vergonya ni jo era la fredor».
Perquè,
potser,
no
cal que entenguis de poesia ni jo de proveïdors.
No
cal que jo sempre busqui perquès ni tu justificacions.
No
cal que tu visquis dels records ni jo d'oblidar-ho tot.
No
cal que tu omplis de paraules buides el silenci,
ni
que jo ompli de silenci la buidor.
No
cal.
No
cal.
Només
cal saber
que
el meu silenci,
també
és amor.
Que
ajuntis temes sense respirar per por a callar,
també
és amor.
Que
«desquiciar-se» i aguantar,
també
és amor.
Que
destrossar-se i perdonar,
també
és amor.
Que
posar-se cuirasses,
també
és amor.
Que
seguir aquí, un davant de l'altre,
sense
saber ja ni qui som,
també
és amor.
Que
jo pugui recitar-li aquest poema al món però a tu no,
també
és amor.
Que
ens acomiadem com blocs de gel
i
en tancar la porta, ens desfem en plors,
també
és amor.
I
que és amor entendre, que ni tu pots fracassar,
ni
jo cometre els teus errors.
L'error
seria no començar de nou.
No
ser superherois derrotant al «doctor No».
Superherois,
alimentant els seus poders amb la seva kriptonita.
I
la nostra kriptonita
és
estimar-nos amb fervor.
L'error
seria, no ser superherois,
valents
com nens el primer dia d'un curs nou.
L'error
seria
no
deixar-nos de cançons.
«Cançons, cançons, cançons».
