SUPERHEROI
A tú, pare. Avui, tu i jo, serem aquelles coses que ens fan por. Recordarem què vam ser i ja no som. Direm el que hem callat, el que hem temut, el que s'ha mort. Començarem de nou. Avui, tu i jo, traspassarem les runes dels records. Amb trossos de teulada ens dirigirem al sòl. Reconstruirem respostes de per què, ni jo sóc les teves projeccions ni tu el meu superheroi. Avui, tu i jo, farem un acte heroic. Serem valents com nens el primer dia d'un curs nou. I tu seràs, de nou, el pare que m'hi duia orgullós i jo el fill que marxava amb un petó. El que cantava mil cançons, tancat dins del seu món, desitjant que aquella por es cansés i es diluís com un glaçó. «Cançons, cançons, cançons» Comencem de nou. Aprenguem un altre cop. Perquè potser, pare, aquell pedestal que et construí, era per Déus i no per homes. I aquí abaix saps